Els Sims és un dels pocs vicis que tenia. Ja quan va sortir el primer, cap allà l’any 1999 o 2000, em va cridar l’atenció i així que vaig poder me’l vaig comprar. Vaig jugar-hi bastant, i al cap d’uns tres anys, em vaig comprar una expansió. En aquella època no treballava, i per tant aquí es va quedar la història.

Llavors, l’any 2004 va sortir els Sims 2. Tenia moltes ganes de comprar-me’l i provar-lo, però vaig tenir la desgràcia que el meu ordinador, comprat feia cinc anys, se li quedava petit. Així que em vaig haver d’esperar a tenir PC nou per provar-lo, fins al cap d’un any. 

La veritat és que només amb la instal·lació ja vaig al·lucinar i em va enganxar. El programa d’instal·lació, mentre anava copiant fitxers, et posava una mena de joc interactiu. Concretament, havies de respondre unes preguntes sobre el joc, i ho alternava amb el joc de buscar les parelles. Encara haig de veure un altre joc que ho tingui.

I quan vaig provar el joc en sí… No tenia res a veure amb el primer. Els gràfics havien millorat moltíssim, s’havien incorporat un munt de funcionalitats que en el primer joc només tenies amb les expansions (per exemple, no es podien crear cases des de zero si no era amb una família que comprava el solar) i el fet de que els sims creixessin i morissin augmentava molt, des del meu punt de vista, la vida del joc.

De fet, en el primer joc, era pràcticament impossible aconseguir que un sim arribés al màxim de la carrera professional, cosa que en la segona versió era més que assequible. Suposo que la diferència radica en el fet que en el primer joc una partida, tot i no tenir final, es podria dir que acabava quan una de dos: es moria la família per algun accident, o el jugador arribava a un punt on no aconseguia avançar. Que fos difícil arribar al màxim de la carrera suposo que havia de ser un al·licient per seguir jugant fins a aconseguir-ho.

En els Sims 2 això no calia, perquè el fet de veure evolucionar una família al llarg del temps era la seva gràcia. En la meva època daurada amb el joc, vaig arribar a fer una família amb 12 fills, i fins i tot vaig arribar a jugar amb cadascun d’ells individualment. Això hagués estat impensable en els Sims (1). La veritat és que hi he dedicat un munt d’hores, especialment els primers anys de tenir-lo, moltes més del que m’hagués imaginat en un principi o de les que mai vaig jugar als Sims (1).

Quan fa mesos (o potser ja fa un any?) van aparèixer les primeres imatges i informació sobre els Sims 3, la veritat és que no em va fer gaire il·lusió. L’aspecte dels personatges no m’agradava, era més realista que als Sims 2 i com que els salt qualitatiu entre els Sims 2 i Sims 3 semblava molt més petit que entre la versió 1 i 2 del joc, no m’hi vaig interessar gaire. 

Últimament però, m’hi havia començat a interessar més, per les noves possibilitats que plantejava: poder-te passejar pel barri anant d’una casa a una altra, que els sims tinguin una personalitat i uns interessos i que això els influeixi de veritat en allò en què són bons i en què no, el fet que ara el joc se centri més en altres activitats del sim apart de les necessitats bàsiques, etc. 

En teoria, havia de sortir a finals d’aquest mes, segons havien dit fa mesos. Fa una setmana o dues, però, es va canviar la data de la web de EA per un TBA (To Be Announced, pendent d’anunciar-se) i finalment avui han dit que fins al 2 de juny, res. Suposo que aquest cop va de debò perquè fins i tot han posat comptadors perquè la gent se’ls posi a la web. El que em pregunto és què deu haver passat: bugs d’última hora? El joc estava inacabat? Una estratègia estranya de màrqueting? Crec que els potencials compradors ens mereixem una explicació…