La dama de blanco (The Woman in White) és una novel·la escrita per Wilkie Collins i publicada l’any 1860. Pels que no el coneguin, Wilkie Collins era amic íntim de Charles Dickens i és considerat el precursor de les novel·les de misteri/intriga. Després de llegir La dama de blanco, crec que es mereix el títol.

La història comença amb un professor de dibuix londinenc, en Walter Hartright, que aconsegueix una feina fora de la ciutat com a professor de dues germanes que viuen amb el seu tiet. Just la matinada abans de marxar de Londres, es creua amb una dona vestida de blanc que li demana ajuda. Ell decideix acompanyar-la fins que troba un cotxe que la porti a casa d’una amiga. Mentre caminen junts la dona menciona Limmeridge i la senyora Fairlie (mare de les dues futures alumnes d’en Walter) a qui sembla que professa un gran afecte. Un cop troben un cotxe, i poc després de deixar-la, en Walter escolta la conversa entre dos homes que demanen ajuda a un polícia per trobar una dona vestida de blanc que s’ha escapat d’un manicomi. Deduint que es refereixen a la dona a qui acaba d’ajudar, prefereix no dir-los res.

L’endemà arriba a Limmeridge, la casa on viuen les germanes amb el tiet. El tiet, el Sr. Fairlie, es dóna aires d’invàlid i no surt mai de la seva habitació. Les germanes, que resulten ser-ho només per part de mare, són totalment oposades però s’estimen moltíssim. La Marian Halcombe, la gran, és pobre, valenta i poc atractiva. La Laura Fairlie, la petita, és rica gràcies a la fortuna del seu pare, delicada i molt atractiva. Curiosament, la Laura s’assembla moltíssim a la dona de blanc que va conèixer en Walter la nit abans d’anar cap a Limmeridge.

Inevitablement, la Laura i en Walter s’enamoren, però hi ha un greu impediment: la Laura es va prometre en matrimoni a Sir Percival Glyde, ja que va ser desig del pare d’ella abans de morir. La Marian, que s’adona del que està passant, explica la veritat a en Walter i els dos convenen que el millor que pot fer aquest últim és deixar la feina.

Paral·lelament a tot això, en Walter es torna a trobar amb la misteriosa dona de blanc, que està obsessionada amb la maldat de Sir Percival Glyde i afirma que aquest amaga un secret obscur. Malgrat les seves advertències, com que la Marian i la Laura no troben res reprobable en la conducte d’aquest, la Laura decideix casar-s’hi tal i com havia promès al seu pare moribund.

A partir d’aquest punt la història es comença a complicar. A poc a poc es van revelant els motius que van conduir a Sir Percival Glyde a casar-se tot i que la Laura li havia confesat estar enamorada d’un altre, entrenen en escena nous personatges que resulten determinants per al desenllaç de la història, i es va obtenint més informació sobre la situació de la misteriosa dona de blanc i la seva relació amb Limmeridge i Sir Percival Glyde.

Curiosament, la història està narrada per diversos personatges, en funció del seu protagonisme en cada moment. Tot i que inicialment podria semblar que pot produir confusió al lector, no és així en cap moment. A més a més, ajuda a donar verosimilitud a la història, ja que cada personatge explica la part que li ha tocat viure i de la qual va ser protagonista. 

Finalment, el llenguatge utilitzat en la novel·la és molt directe (molt més que el de Dickens, que pot ser molt descriptiu), cosa que en facilita enormement la lectura. Això, juntament amb el fet que la història enganxa des del principi, fa que sigui un llibre molt difícil de deixar un cop s’ha començat a llegir