Com organitzar una festa de misteri i assassinat

Seguint amb la línia de les festes de misteri i assassinat, he pensat escriure una entrada per parlar de la meva experiència a l’hora d’organitzar-les, per si és d’utilitat a algú que comença. A data d’avui, ja n’he organitzat un parell, i la veritat és que les dues han anat prou bé. El procés que vaig seguir per preparar-les va ser el següent. Per començar, em vaig posar en contacte amb totes les persones que o bé ja havien manifestat interès, o bé  jo pensava que  podien estar interessades. En el correu els vaig explicar en què consistia una festa de misteri i assassinat, que havien d’anar disfressats i que sobretot havien de tenir ganes de passar-s’ho bé. Vaig procurar deixar molt clar que si no en tenien ganes, que ho diguessin i que no passava res per dir que no, ja que val més ser menys i tothom implicat que ser molts i la meitat vinguin sense ganes. La veritat és que, excepte una o dues persones, tothom es va mostrar molt interessat.

Una altra cosa que també mencionava en el correu és el tema de les dates. És important avisar amb antel·lació (a mi m’agrada avisar un mes abans) perquè la gent es pugui organitzar i es reservi la data, o per poder fer canvis amb temps si a la gent no els va bé la data proposada. Aquí també entra en joc un factor important: la seriositat dels convidats. És a dir, que si diuen que sí que vindran, no t’avisin el dia abans dient que al final no els va bé amb excuses barates. El fet que una persona cancel·li amb molt poca antelació pot ser un problema important, sobretot si el joc que s’utilitza té un nombre fix de jugadors (o si, tot i tenir un nombre variable de participants, es juga amb el nombre mínim). En aquest cas, hi ha dues alternatives, o canviar la festa de dia (amb el corresponent perjudici per tots els implicats) o intentar buscar un substitut (a falta d’aquest, algú pot intentar fer dos papers, però ho veig complicat). El que recomano en aquest cas és convidar a gent de confiança i que un sàpiga que no el deixaran plantat sense un bon motiu, per minimitzar les possibilitats de cancel·lacions a última hora. Afortunadament, no m’he trobat de moment en aquesta situació.

Un cop se saben els participants i la data, el que faig és triar el joc en funció del nombre d’assistents i assignar-los un personatge. El que es recomana habitualment és assignar-los en funció del caràcter de cadascú, però a vegades pot ser complicat perquè les descripcions poden ser molt escuetes. El que sí que he procurat és no donar sempre el mateix tipus de personatge a la mateixa persona (tot i que a vegades pot ser difícil!). Després de l’assignació, toca enviar invitacions amb aquesta informació i amb el lloc de la festa. Com que en el meu cas els jocs que tinc estan tots en anglès, i el nivell d’anglès és bastant variat dins del grup que juguem (des de nivell mig fins a nivell alt) fins ara he optat per traduir les invitacions al català i enviar-les per mail. I llavors només queda esperar (i buscar material per la disfressa)!

 

La taula parada amb l'esmorzar a punt. Bona part del menjar va ser aportat pels convidats

El dia abans de la festa normalment aprofito per la compra. Fins al moment les he organitzat a l’hora d’esmorzar o berenar, mai per dinar ni per sopar. El motiu és molt senzill: costa molt més preparar un dinar/sopar que un berenar/esmorzar. No s’ha de cuinar, s’embruten menys plats, i podem anar menjant i jugant sense complicacions. A més a més, un problema afegit d’organitzar-ho per sopar és el fet que es pot allargar molt i potser hi ha gent que depèn del transport públic per tornar a casa. També es pot aprofitar el dia abans per decorar la casa. Malhauradament, encara no disposo de casa pròpia, i per tant fins ara no m’he pogut esmerar en aquest aspecte (m’he quedat amb les ganes de dibuixar un cadàver a terra amb cinta adhesiva o guix de color blanc).

Finalment, el dia de la festa només toca deixar la taula a punt, disfressar-se i esperar a que arribi tothom. En l’última festa que vaig fer, en la que teníem el temps just perquè una persona tenia hora límit per marxar, tothom es va presentar abans de l’hora per no fer tard i per ajudar. Des d’aquí, moltes gràcies a tots!