El perill de les versions doblades (segona part)

Aquest cop la pífia l’he trobat, com sembla ser que no podia ser d’una altra manera, en el doblatge en castellà de l’edició en DVD de la mini sèrie d’Emma (2009) de la BBC.  Aquest cop no es tracta d’un error de traducció, sino d’un error garrafal de pronunciació. Un dels personatges principals de la novel·la (i en consequència de la sèrie) s’anomena George Knigthley, i la majoria dels personatges s’hi dirigeixen com a Mr Knightley en la versió original, així que són un parell de paraules que se senten força sovint al llarg de les 4 hores que dura la sèrie. La pronunciació de Knightley seria alguna cosa així com “naitli”, igual que les paraules “night” i “Lee” pronunciades en anglès. No sembla tan complicat, no?

Doncs sembla ser que sí. A la versió en castellà han decidit batejar-lo amb un nom que sona alguna cosa així com “kaili”, que en anglès jo escriuria com a “Kylie” (sí, com la Kylie Minogue). Així que la poca estona que l’he estat veient, he sentit diverses vegades “Señor Kylie”. El que no entenc és que passi una cosa així, tenint en compte que els dobladors tenen accés a la versió original en anglès, i el nom no se sent una vegada ni dues, sinó unes quantes. Puc entendre que no tinguin coneixements de l’idioma i que per tant els costi pronunciar correctament un nom, però se suposa que hi ha un director al darrera que m’imagino que també hauria de vetllar per evitar aquest tipus d’errors. No estem parlant de fer una E més oberta o tancada, estem parlant d’un nom completament diferent.

El cantó positiu de tot això? La resposta és fàcil. Com a mínim, aquest cop no s’han inventat el que deien els actors com vaig explicar en una entrada fa gairebé tres anys (!).